Les altes temperatures sovint empenyen les plantes de pebrot en mode d'estrès, provocant una caiguda de flors i un cop desigual dels fruits. Els productors recorren cada cop més a la glicina betaïna com a eina pràctica per estabilitzar el rendiment de les plantes durant les onades de calor. Quan s'aplica mitjançant reg per degoteig, la glicina betaïna arriba ràpidament a la zona arrel, donant suport a l'equilibri osmòtic natural de la planta.
Durant els períodes d'estrès per calor, els pebrots lluiten per mantenir la turgència cel·lular i transportar els nutrients de manera eficient. La glicina betaïna ajuda la planta a regular el moviment de l'aigua i mantenir l'activitat metabòlica, fent que les flors siguin menys propenses a avortar. Aquest efecte es nota especialment en camps on les temperatures de la tarda augmenten bruscament o en regions amb estacions de calor prolongades.
Els productors que integren la glicina betaïna precoçment-just abans de la floració-sovint informen d'una millora en la retenció de flors i d'un desenvolupament primerenc de la fruita més uniforme. Tot i que no és un reemplaçament de les pràctiques de reg o ombra, actua com una eina de suport fisiològic dirigit que ajuda les plantes de pebrot a mantenir-se productives en condicions difícils.
